Cap a on anem?

Portem setmanes escoltant a moltes persones que ens traslladen les queixes sobre l’actuació del bipartit entre CiU i PSC i la seva forma d’abordar la crisi econòmica general, cada vegada es consolida més un model basat en termes exclusivament econòmics deixant de banda les necessitats dels serveis.



Els locals es tanquen sense donar solucions alternatives, es posen problemes per a carnestoltes quan hauríem d’estar orgullosos de la feina dels quarantins i segueixen amb l’acomiadament de persones que portaven anys a l’Ajuntament, quant no s’hi arriba , ni molt menys, al límit de despesa. Mentrestant seguim contractant a empreses per a podar els arbres, amb persones de fora, , quan ho podia seguir fent personal contractat per l'Ajuntament de forma més econòmica i d'aquesta manera reduir l'atur que ens aclapara.

Es van carregar els tallers, ara suprimeixen el suport a l’Escola d’Adults i als alumnes de l’IES; la insertora laboral, que es pot pagar amb subvencions, essent una figura imprescindible en moments de crisi és acomiadada. El cap de la brigada també és acomiadat.

Però hi ha regidors que van deixar l’atur per a cobrar un sou de l’Ajuntament i això no es diu, no volem ser còmplices del desgavell.

La crisi sempre ha estat l’excusa de la dreta per a fer polítiques oblidant a les persones. És imprescindible reduir els serveis? Quin són els seus interessos? Apareixeran amb més empreses externes com a solució? Qui està a l’ombra està forçant fer neteja oblidant Pallejà. Aquesta política no genera il·lusió.